Descripcion
Qu’ei lo plaser de contar qui a miat Miquèu Barís, despuish ua bèra pausa, suu camin deus contes. Deus contes entenuts a casa o dens las velhadas, solide, mes tanben deus contes vienuts de delà la mar que Barís e s’ensaja ad empeutar sus la vielha soca de noste.
Pr’amor las paraulas, com los contes, que viatjan e que s’escàmbian.
Contes tad arríder, contes tà ‘s trufar deu monde orgulhós, contes tà har pensar, tanben, au delà de l’arríder joiós deu contaire qui’ns hè traversar los saunèis, los espers e las paurs deus òmis.
